La terapia pot ser aplicada a totes les edats, des de bebés fins a persones grans, amb excel·lents resultats.
En el cas de nens va dirigit sobretot a nens amb retràs motriu, dificultats amb la parla i/o llenguatge, problemes de conducta, hiperactivitat i/o dèficit d’atenció i dificultats d’aprenentatge.
També té grans resultats en nens adoptats, que en molts casos han viscut situacions de deprivació sensorial i que pateixen trastorns combinats que moltes vegades es tradueixen en nens conflictius.
Es combina molt bé amb altres tractaments que treballen més específicament alguna àrea. Com per exemple els tractaments ortodòntics. Moltes vegades cal un treball general del cos abans d’intervenir en àrees més específiques per tal d’obtenir millors resultats d’aquestes. Serà millor que es treballi la correcte posició de la llengua abans de posar qualsevol aparell per rectificar les oclusions dentals.
En el cas d’adults, solen demanar consulta els pacients amb malalties o discapacitats genètiques, com a conseqüència de traumatismes (accidents de transit, accidents cerebrovasculars…). O també les persones grans que consulten en casos de malalties neurodegeneratives com en el cas de l’Alzheimer.
Un apunt a tenir en compte és que moltes vegades no només s’aconsegueixen canvis al motiu de consulta, sinò que en succeeixen de paral·lels, per exemple: un pacient amb una afàsia ve per a la recuperació de la parla, però té juntament amb aquest símptoma una paràlisi dels membres. A mesura que va recuperant la parla, al mateix temps recupera els moviments del caminar. Això succeeix amb el Padovan, i és per això que cada vegada vénen més casos per a la recuperació de moviments en general.
Per aplicar el Mètode Padovan no és necessaria la colaboració del pacient, ja que no cal que el seu nivell de consciència sigui normal perquè l’estimulació tingui efecte i pugui ser aplicat.
Quan abans es comenci a treballar, més possibilitats tenim de que l’afectació resultant sigui més lleu.
Pot semblar estrany el fet de tractar tantes patologies amb un sol abordatge terapèutic. Principalment perquè hem après a veure el Sistema Nerviós de manera molt fragmentada, però aquest és un sistema complex de realimentació, fragmentat només per motius didàctics. Cada part és constantment informada i informa sobre la qualitat i eficàcia de les altres, encara que aquest tipus d’informació no arribi al nostre conscient.
Podem també pensar que el SN és com un gran equip. Si treballem amb la intenció de millorar cada individu d’aquest equip, portant-ho a la seva millor eficàcia, el resultat final és vist com l’esforç de l’equip en conjunt, que en el nostre cas seria una funcionalitat i una adaptabilitat de l’individu enfront de les seves tasques, siguin les que siguin.