Rudolf Steiner, filòsof antroposòfic austríac i referent de les escoles Waldorf, va a començar a establir la interdependència entre els processos de caminar- parlar- pensar.
Deia que les tres capacitats humanes estan profundament interrelacionades i constitueixen bases sòlides entre elles. Suggereix que el mecanisme de Caminar és el fonament del mecanisme de Parlar, i que aquest al seu torn serveix també de fonament pel mecanisme de Pensar.
Rudolf Steiner afirma que aquestes tres activitats defineixen al ser humà com a tal: l’home és el ser que camina dret, que usa el llenguatge codificat i que elabora les idees, o sigui, que pensa. És important entendre com Steiner caracteritza cada una d’aquestes activitats.
CAMINAR
per a ell no significa la simple locomoció (desplaçament), per ell posar-se dret i caminar és la senyal més visible d’un procés molt més ampli i complex. És tot el procés motor que porta l’ésser humà de la posició horitzontal cap a la posició vertical i que culmina amb la definició de la lateralització del cervell, cosa que passa al voltant dels sis anys i mig. Per tal de posar-se dret, el nen haurà que vèncer la força de la gravetat, i situar el seu cos a l’espai amb equilibri i harmonia, dominant totes les direccions. Abans de poder aguantar-se dret, passa per diferents fases: volteig, arrossegament, gateig i caminar. Això passa quan hi ha una evolució normal. Però és possible que aquestes fases no s’hagin realitzat o bé s’hagin fet de manera incompleta. Cal tenir en compte que si aquestes etapes són programades genèticament als sers humans, significa que naturalment són importants pel desenvolupament del nen.
PARLAR no només té en compte de manera restrictiva el llenguatge oral, sinó que inclou totes les formes de comunicació: llenguatge gestual, mímic, escrit, matemàtic, musical, codificat i altres. Podem veure que els nens es comuniquen de diferents maneres i que la seva primera comunicació és el seu propi cos (quan estira els braços perquè l’agafem, ja estan fent ús de la comunicació).
PENSAR no només és la possibilitat de crear idees, sinó que també està relacionat amb les capacitats d’aprendre i adaptar-se al seu propi medi. Recordem l’exemple de la història del nen llop d’Aveyron, que com que havia crescut amb els llops, el seu comportament s’assemblava: gatejava, llepava l’aigua exactament igual com els animals, cridava com els llops (era el seu llenguatge). Això significa que es va adaptar al medi on li va tocar viure. Però si agafem un gat de petit i el criem aïllat de la seva espècie, només amb humans, quan es faci gran es comportarà exactament igual que els altres gats. Per tant, el nen llop sembla que hagi perdut la seva identitat o les característiques d’humà i el gat ha guardat les seves com a animal. Això s’explica perquè l’humà, a diferència d’altres animals, té la capacitat d’adaptar-se i aprendre; i això és el que Steiner anomena pensament.
De manera que la paraula es desenvolupa a partir del caminar, el pensament es desenvolupa a partir de l’evolució del llenguatge. La paraula és el vehicle que transmet el pensament i no hi ha pensament sense llenguatge.
“A la vida, més valuós que el saber és el camí que s’usa per adquirir-lo”.